Lyrics

vaig com les aus quan ha perdut el fill, que giravoltem sense haver consol, amb crits de sang alerten son estol, com si lo mon entres en gran perill, e giravolten sens defalliment, entorn del lloc on lo fill han deixat, e no els esparvera la veracitat, perque els daria molt major turment, des del mati fins que s'ha post lo jorn, amb son rodar inquieten l'espai, diuen que en ells dolor no es pondra mai, puix que mai mes no hauran lo fill entorn, sols a la nit, vencuts per l'enderroc, tornen al niu com a desert castell, senten lo cor de sobta fosc i vell, e s'adormissen amb la son del roc, l'ensendema, amb un volar penos, abandonant lo niu, l'arbre i el riu, van a l'encalc d'un indret mes galdos, pero en cap lloc lo seu infant no viu, aixi jo vaig, perdut de mi mateix, a mi mateix cercant-me eternament, mes jo so mut e mut lo meu lament, car gorja endins lo meu dolor se peix

Song details

Artist: joan manuel serrat