Lyrics

cal oblidar la teulada vermella, i la finestra amb flors, l'escala fosca i la imatge vella, que s'amagava en un raco, i el llit de fusta negra i foradada, i els teus llencols tan nets, i l'arribar suau d'una matinada, que et desperta mes vells, pero no vull que els teus ulls plorin, digue'm adeu, el cami fa pujada, i me'n vaig a peu, cal dir adeu a la porta que es tanca, i no hem volgut tancar, cal omplir el pit i cantar una tonada, si el fred de fora et fa tremolar, cal no escoltar aquest gos que ara borda, lligat en un pal sec, i oblidar tot d'una la teva imatge, i aquest petit indret, pero no vull que els teus ulls plorin, digue'm adeu, el cami fa pujada, i me'n vaig a peu, cal carregar la guitarra a l'esquena, i tornar a fer el cami, que un vespre gris remuntant la carena, em va dur fins aci, les ones han de d'esborrar les petjades, que deixo en el teu port, me'n vaig a peu, el cami fa pujada, i a les vores hi ha flors, me voy a pie, es preciso olvidar el tejado rojo, y la ventana con flores, la escalera oscura y la vieja imagen, que se escondia en un rincon, y la cama de madera negra y agujereada, y tus sabanas tan limpias, y la llegada suave de un amanecer, que nos despierta mas viejos, pero no quiero que tus ojos lloren, dame tu adios, el camino es cuesta arriba, y me voy a pie, es preciso decir adios a la puerta que se cierra, y no quisimos cerrar, es preciso llenar el pecho y entonar una cancion, si el frio de fuera nos hace estremecer, es preciso ignorar ese perro que ladra, atado a un palo seco, y olvidar de golpe tu imagen, y este pequeno lugar, pero no quiero que tus ojos lloren, dame tu adios, el camino es cuesta arriba, y me voy a pie, es preciso cargar la guitarra a mi espalda, y volver a hacer el camino, que un atardecer gris, remontando la loma, me trajo hasta aqui, las olas borraran las huellas, que dejo en tu puerto, me voy a pie, el camino es cuesta arriba, y en las orillas hay flores

Song details

Artist: joan manuel serrat