malson per entregues

Lyrics

aquell dilluns va alcar-ne neguitos, i a l'esmorzar va comentar amb la dona, haver somniat que l'empaitava un home, d'aspecte facineros, armat amb un 38, cacant-lo a trets per tota la ciutat, pels terrats i sota les clavegueres, corre que corre i l'home aquell darrera, implacable i decidit, com un angel de la mort, esfereit i cec, va ensopegar, pero ans que el botxi remates la faena, ell trague una arma i amb mitja dotzena, de trets va deixar-lo estes, enmig d'un bassal de sang, i de darrera un arbre sorti en pau, un company de penuries d'oficina, per ensorrar-li un ganivet de cuina, al ferit en el clatell, com qui descabella un brau, i l'endema, assegut als peus del llit, ell li va dir, ploros, amb mala cara, que el maleit malson continuava, amb ell al mig del carrer, amb una pistola a la ma, que encara fumejava pel cano, la gent cridava, plorava i corria, ella volia moure els peus i no podia, que es el que estava passant?, qui collons era aquell mort?, en pau tampoc pogue fugir. voltats, de policies, cotxes i sirenes, les mans emmanillades a l'esquena, a cops de puny i empentes, se'ls van endur en un furgo, despres un raco fosc i un llum als ulls, i uns homes fent preguntes i amenaces, en relacio a un mafios mort a la placa, per dos fanatics fidels, a diabolics rituals, va despertar-se xop i tremolant, la nit seguent cap a dos quarts de quatre, 'dema sens falta anirem al psiquiatre.', ella va dir-se mentre ell, li contava sanglotant, que el jutge, sense haver-se'ls escoltats, els condemnava a divuit anys i un dia, es pensava que mai mes no tornaria, a mirar-se en els seus ulls, ni a sucar pa en el seu plat, per sort, en pau, cami de la preso, utilitzant la coneguda argucia, del tinc pipi i tinc la pixera fluixa, va saltar en marxa del tren, i va fugir en la foscor, i ell es podria en un calabos fred, amb un camell penjat que nomes reia, i un transvestit amb barbes que li deia, 'quan t'hi acostumis veuras, que no s'hi esta malament.', quan van tornar del metge es va adormir, profundament com un nado al sofa, i hauria pogut seguir clapant fins l'endema, si no l'hagues despertat, la seva pobra muller, cridant que en pau havia telefonat, que els de la pasma els segueixen les passes, que no era un bon amagatall la casa, que fondejat en el port, esperava un vaixell grec, caigue rodo i en recobrar-se tingue, la sensacio que el terra es bellugava, va obrir els ulls i es va topar amb una cara, molt semblat a charles boyer, somrient-li a un pam de nas, oferint-li una tassa de cafe, i amb veu de vell llop de la mar li deia, 'avez-vous bien dormi, madame, monsieur?, dans une demie-heure nous, arriverons a marseille, c'est joli la liberte, n'est-ce pas, monsieur?, c'est joli la liberte'