Lyrics
la llarga nit de l'hivern, s'ha ences quan de sotama, el roser ha fet una rosa, mes vermella que la sang, darrer sospir de l'estiu, penyora de la bonanca, ocell que ha caigut del niu, festeja amb un raig de sol, arrecerada a un xiprer,?fas tard o vens massa d'hora, meravellos malentes?, nascuda contra corrent, desafiant les gelades, i plantant-li cara al vent, com una flor de paper, no escoltaras el zum-zum, de les abelles xuclant-te, ni escamparas cap perfum, mai no et regalara el sol, la son de les migdiades, ni els capvespres de juliol, pero abans no t'escanyin, les impacients mans de l'hivern, la tarda et mira i s'alegra, es detura i es sorpren, amb una petita i breu, talment la flor dels teus llavis, rosa roja de l'adeu
Song details
Artist: joan manuel serrat