Lyrics

els seus cabells el temps ha tornat blancs, les seves mans, nervioses i arrugades, els seus cabells el temps ha tornat blancs, i un xic mes trista la seva mirada, s'estimen com jo voldria ser estimat, s'estimen com jo voldria ser estimat, quan la esperanca comenci a estar seca, i s'agafen les mans, els vells amants, i recorden, com ahir, les flors que van collir, i s'agafen les mans, els vells amants, es miren i ho saben tot, no els cal dir res, cap mot, on els vells viuen es va aturar el temps, amb el retrat que a la pared penja, on els vells viuen es va aturar el temps, despres que es varem casar aquell diumenge, la radio antiga i el rellotge gran, i el cobretaula carregat de randes, la radio antiga i el rellotge gran, que encara sona d'hora en hora amb mandra, i s'agafen les mans, els vells amants, i es bressolen cada nit, com dos infants petits, i s'agafen les mans, els vells amants, i es pregunten: "estas be?, avui no et fa mal res.?", i per sant jordi ell li compra una rosa, embolicada amb paper de plata, i per sant jordi ell li compra una rosa, mai no ha oblidat aquesta data, i pels carrers s'han perdut els amants, no tenen por, no tenen pressa, i pels carrers s'han perdut els amants, amb una flor i la seva tendressa

Song details

Artist: joan manuel serrat