Lyrics

en aquell petit cafe on no volen entrar, ni la llum del carrer, ni la gent assenyada, vaig trobar el teu mirar, melangios i llunya, com la boira que neix al port, de matinada, et vaig prendre una ma i em vas seguir en la nit, com un gosset perdut que prega una caricia, vas omplir de colors la tristor del meu llit, de vermells de capvespre i de verds de galicia, i el meu raco va a ser, el teu raco tambe, eres jove i bonica, vaig comencar jugant, i et vaig anar estimant, de mica en mica, em vaig acostumar poc a poc al teu nom, a la teva escalfor i a les teves paraules, al soroll del teu pas pujant els esglaons, i a la teva manera de parar la taula, a l'olor de les teves mans que cada nit, voltaven el meu cos com una fina gasa, pero tot es va ensorrar quan et vaig sentir dir, "me'n vaig a buscar el sol. es molt fosca la casa", "ningu no m'esta esperant, gracies per tot, joan.", eres jove i bonica, se'n va anar de repent, el que vaig anar perdent, de mica en mica, vaig sentir tant de fred aquelles nits d'estiu, vaig maleir mil cops la petita taverna, quantes tardes he anat a dur el meu plor al riu, quantes nits he passat en blanc, com la lluerna, pero em vaig acostumar tambe a viure tot sol, sense estripar els papers, ni les fotografies, si tinc fam menjo pa. si tinc fred encenc foc, i penso: "si avui plou, dema fara bon dia", i torno a anar al cafe, i penso que potser, tu eres jove i bonica, pero, el temps ha anat passant, i jo t'he anat oblidant, de mica en mica

Song details

Artist: joan manuel serrat