canco per a en joan salvat-papasseit

Lyrics

no soc modest, estic enamorat, d'aquests ulls meus petits, perque esguarden el lluny, i del meu front tan alt, que ho es de tant que pensa, no vull agrair res, perque no he tingut mestre, jo no prometo res, nomes camino, mullant la ploma al cor, que es on cal sucar l'eina. jo no se el que em proposo, perque el tenir un proposit no es fer feina, ja no vull allistar-me, sota de cap bandera, de la divina acracia, sere ara el glossador, de l'acracia impossible, en la vida dels homes, que no senten desig d'una era millor, i el que pensin de mi, no m'interessa gens, va entrar al mon per la porta de servei, buit el seu bagul, i un pedac al cul, era un bagul de paper que va omplir el temps, les dones i el port, l'amor i la mort, era un bagul que s'endrecava poc a poc, i esdevenia un vers cada record, per a ell la meuca es posava la roba de quan fou verge, i volaven les gavines amb les plomes de diumenge. si, per a ell els vaixells bufaven una, dos i tres vegades, i s'estimava una parella en qualsevol cantonada. si, per a ell miolaven els gats a la lluna, en els terrats. si, per a ell s'obrien vermelles les promeses i els clavells. si, per a un home prim, de rostre verdos, de llavis humits, i molt llargs els dits, per tastar millor les dones, i no era modest, i estava enamorat, dels seus ullets petits, que esguardaven el lluny, i del seu front tant alt, de tant com ell pensava, i no agraia res a qui res no li ensenyava, i el que penseu d'aixo