canco de bressol

Lyrics

i jo que m'adormia entre els teus bracos, amb la boca enganxada en el teu pit, l'amor d'un home ja ens havia unit, abans d'aquell mati d'hivern en que vaig neixer, el record d'aquell temps, el vent no l'arrossega, quan estalviaves pa per a donar-me mantega, canco de bressol que llavors ja em parlava, del meu avi que dorm en el fons d'un barranc, d'un cami ple de pols, d'un cementiri blanc, i de camps de raims, de blats i d'oliveres, d'una verge en un cim, de camins i dreceres, de tots els teus germans que van morir a la guerra, ets filla del vent sec i d'una eixuta terra, d'una terra que mai no has pogut oblidar, malgrat el llarg cami que et van fer caminar, els teus germans de sang, els teus germans de llengua, i encara vols morir escoltant mallerengues, coberta per la pols d'aquella pobra terra