Lyrics
maduraven els blats, l'estiu neixia, les roselles anaven tenyint, els camps, li deien soledat, roso, maria, i amb un pom de flors anava, cami avall, cami avall hi ha un revolt, i ell l'esperava, li deien pere, joan, lluis o guillem, la duran ses mans tallades, molt lluny de la seva gent, cami avall, queden les flors, les anira tapant, la pols, que duu el vent, pero un dia els hi van dir, "no cal que sembris, que enguany els vostres camps, no han de dar blat, cal que per un fusell, canvieu l'arada", cami avall de mati, se'n va un soldat, va cremar i va matar, mentre envellia, fins que un altre tira, abans que ell, l'enterraren un bon dia, en un pou amb d'altres cent, cami avall, sense un adeu, ningu no hi va posar una creu, no calia, ella va plorar per, la mort de l'home, i pels camps on no, hi creixia el blat, pel cami arribaran, unes mans joves, per eixugar els seus ulls, i llaurar els camps, i altre cop naixeran, blats i roselles, cobrint les fertils tombes dels soldats, mor un vell, dos infants neixen, i tot perd l'olor a cremat, cami avall, un home mor, cami avall, queda un record, del passat, i avui madurem els blats, l'estiu comenca, i les roselles van, tenyint els camps, li diuen soledat, roso, maria, i amb un pom de flors va, cami avall
Song details
Artist: joan manuel serrat