Lyrics
les sabates foradades, la roba plena de pols, i a la boca tremolosa, sempre porta un cant ben dolc, el pais pel qual camina, io es altre que el seu pais, i el vi que mulla sa gola, no es altre vi que el seu vi, no era estrany en cap raco, ja era vell el trobador, ell ha cantat per a princeses, en lluents i grans palaus, ha saltat murs, ha obert portes, tancades amb doble clau, quan tenia la veu clara, com la pell dels seus amors, quan, a la nit, el tapaven, llencols blancs brodats amb flors, les flors ja han perdut l'olor, ja era vell el trobador, avui ha canviat d'alcoves, ara que ha perdut les claus, una barraca de toves, li sembla tot un palau, on la seva canco s'alca, per un plat i un got de vi, pastores i taverneres, son les seves flors de nit, tot s'esfulla en la tardor, ja era vell el trobador, i dema quan el sol surti, ha de seguir el seu cami, arribara en un altre poble, i se n'anira d'alli, amb les sabates foradades, la roba plena de pols, i a la boca tremolosa, s'endura el seu cant ben dolc,
Song details
Artist: joan manuel serrat